FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aril de la llavor de la nou moscada, que forma una coberta discontínua, dividida en tires, de color vermell i d'aroma suau, el qual, assecat i aixafat, és emprat com a digestiu i com a espècia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Porció de civada o altre gra que es dona a les haveries. grana de capellà Postres de músic. Cotxinilla que produeix una substància colorant. Matèria de color vermell purpuri usada antigament a la indústria tèxtil. Carmí 3 i 4. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Roca ígnia intrusiva constituïda per fenocristalls de feldespat dispersos dins una matriu d'afanita compacta, com a resultat de dues fases successives de cristal·lització dels mateixos minerals, de vegades d'un vermell fosc. Roca ígnia d'una estructura anàloga. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Colorant natural, d'un vermell groguenc, extret de la coberta de les llavors de la bixa, molt emprat a l'Amèrica tropical com a pintura corporal i utilitzat industrialment per a donar color a alguns aliments, teixits, laques, sabons, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Element químic no-metàl·lic del grup dels halògens, que a la temperatura ordinària és un líquid d'un vermell fosc que emet vapors bruns irritants i d'una olor molt desagradable (símbol, Br; nombre atòmic, 35; pes atòmic, 79,91). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Objecte celeste extragalàctic que té aparença estel·lar, és una font molt potent d'energia que emet en forma de llum i, a vegades, d'ones radioelèctriques i de raigs X, i presenta un espectre amb un notable desplaçament cap al vermell. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, sobre el qual destaquen grans taques de color blanc argentat, que viu als alguers de posidònia (Clinitrachus argentatus). bavosa morruda Peix de la família dels tripterígids, de 6 o 7 centímetres de llargada, els mascles del qual tenen el cap negre i el cos vermell, amb tres [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vermelles, que viu a l'alta muntanya (Pyrrhocorax graculus). gralla de bec vermell Ocell de la família dels còrvids, amb el bec llarg d'un vermell intens (Pyrrhocorax pyrrhocorax). Instrument aeròfon de fusta, de doble llengüeta, pavelló obert i tub cònic, d'ús popular. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
capítols solitaris força grossos, amb les bràctees involucrals internes més llargues que les flors, engruixides i coriàcies a la base, papiràcies i lluents a la resta, de color vermell, ataronjat o d'un groc daurat, originària d'Austràlia i cultivada com a ornamental [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(Stellaria media). morró blau [o morró vermell] Anagall. morró de canari Morró 1. morró negre Herba anual de la família de les escrofulariàcies, de tiges ajagudes, fulles arrodonides i palmatilobades, flors blaves, solitàries a l'axil·la de les fulles [...]
